Monòleg de l’Andreu

 

(L’escena es desenvolupa a la cuina del restaurant, on es troba l’Andreu. Està tallant verdures sobre un banc que mira cap al públic. A l’esquena hi ha paelles i utensilis que pengen, un extractor, armaris i una pica.)

Andreu (mentre talla l’encisam): la lara lara... (taral·lareja alguna cosa no identificable), ara tallem la carlota i ho mesclem tot així... Les coses mesclades fan millor gust, sí senyor. Tot ben mesclat i amb el punt just d’espècies. Tot en perfecta harmonia i sense discussions. Mira-les... (agafant una carlota i alçant-la per mirar-se-la millor) Són tan felices, elles! Per què no sóc una verdura? (pensa) Potser perquè el destí volia que jo jugués un paper en aquest merder... Jo només vull treballar, passar-me el dia cuinant i... Arribar a casa i veure la tele amb el meu bombonet, no demane més! (es gira un segon per rentar les verdures a la pica i mentre ho fa sospira sorollosament. Torna on estava) Què passaria si la carlota, de sobte, em digués que no vol ser cuinada? O tallada? (agafa la carlota amb una mà i una fulla d’encisam amb l’altra) “No em talles, per favor!” (movent la carlota com si parlés ella, posant una veu aguda) “talla-la, s’ho mereix, és pel bé de tothom” (ara fa com si parlés l’encisam). “Però si jo l’única cosa que sé fer és tallar, com vols que no la talle?” (ara és el ganivet qui ha pres la paraula) Clar que la tallaré, què et penses? Clar que seguiré en el bar, m’importa una merda que l’avi es jubile... Jo l’única cosa que vull és cuinar! I si volen barallar-se, que es barallen! No... (s’ho pensa millor) Que no es barallen, ens posarem d’acord i portarem el bar entre els tres germans... Mmm... Difícil. El Cristian no sap fer res... Clemència encara podria portar l’economia, però jo només sé cuinar. (es rasca el cap i es queda en silenci un instant) Si ho mires bé, també comptaríem amb l’Èlia i la Mar... Però hi ha això de l’empresari rus... No, vendre’s el restaurant ni pensar-ho! Però què s’ha cregut? Que pot vindre ací amb quatre bitllets i enganyar a una pobra família? No, no, no... En qualsevol cas, potser tens raó tu, bombonet meu, i m’ho hauria de quedar tot jo... No és mala idea.

(Torna a taral·larejar la mateixa cançó d’abans mentre prepara l’amanida, es queda en silenci i fa una cara seriosa) Però... És que tu, Cinteta, bombonet de la meua vida, no entens que jo no sabria portar el bar? Que jo només vull cuinar i estar tranquil!

(surt de l’escena amb la plata d’amanida a la mà)

Àudio:

https://dl.dropboxusercontent.com/u/45731191/Mon%C3%B2leg%20Andreu.mp3