Fa temps que l’arrosseguem
amb total accentuació;
des del principi dels temps
esta eterna discussió.
La paella és la senyora
i el paeller el vassall,
perquè quan arriba l’hora
tothom entra en el ball.
Uns em diuen que de peix,
altres que li fiquen carn,
no són pocs els que el seu deix
no volen modificar.
És de gust particular
posar marisc a tal plat,
i encara serà més rar
si amb la carn és tot mesclat.
Si li posares pebrera
verda, roja i elegant,
te la tiraven per terra
d’una manera arrogant.
Si li afegeixes cigrons,
tal vegada algun purista
et dirà que té collons
i t’esborra de la llista.
No vos fieu de la vista,
que és arròs ben empastrat
el que posen al turista
quan es troba acalorat.
Però no vos diré jo
quina és la més ben feta,
i si un dia em convidaren
no faria la punyeta.
Perquè en la diversitat
hi radica l’abundor,
i si ho vols unificat
més val que li poses cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada