divendres, 19 d’abril del 2013

Tast de haikús

El haikú és una forma poètica japonesa que tradicionalment ha descrit aspectes i fenòmens relacionats amb la naturalesa. Tanmateix, contemporàniament ha hagut una ampliació temàtica i una internacionalització d’aquesta estructura poètia. Com que el català té un sistema sil·làbic diferent al japonés, a l’hora d’adaptar la mètrica s’ha d’optar per una convenció o per l’opció més utilitzada. Ací farem servir el 4-6-4.

El xiquet juga

amb un camió de fusta.

El pare mira.

 

Menjava pa.

L’insecte s’alegrava

de les engrunes.

 

Aboca el sucre

i remena bé el líquid.

Quina mandra!

 

Pense i aprete

les idees i tecles.

Un haikú viu.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Fragment d’una auca: coses que passen

 

clip_image002

Quan arribe el mes de juny

em tocarà anar-me’n lluny.

Però tot quedarà prop,

ben segur dins del record.

 

clip_image005

Si vols pujar per l’escala

i ningú t’ho assenyala,

segur que en girar cantó

amb algú et pegues un colp.

 

clip_image008

Les aules del tercer pis

són d’aire tan malaltís

que en hivern passes calor

i en estiu molta pudor.

clip_image011

Però a pesar dels defectes

he agafat un bon afecte,

i si m’hi hagués de quedar,

poc ho hauria de pensar.

divendres, 5 d’abril del 2013

Romanç de la recepta

Fa temps que l’arrosseguem

amb total accentuació;

des del principi dels temps

esta eterna discussió.

 

La paella és la senyora

i el paeller el vassall,

perquè quan arriba l’hora

tothom entra en el ball.

 

Uns em diuen que de peix,

altres que li fiquen carn,

no són pocs els que el seu deix

no volen modificar.

 

És de gust particular

posar marisc a tal plat,

i encara serà més rar

si amb la carn és tot mesclat.

 

Si li posares pebrera

verda, roja i elegant,

te la tiraven per terra

d’una manera arrogant.

 

Si li afegeixes cigrons,

tal vegada algun purista

et dirà que té collons

i t’esborra de la llista.

 

No vos fieu de la vista,

que és arròs ben empastrat

el que posen al turista

quan es troba acalorat.

 

Però no vos diré jo

quina és la més ben feta,

i si un dia em convidaren

no faria la punyeta.

 

Perquè en la diversitat

hi radica l’abundor,

i si ho vols unificat

més val que li poses cor.

Paella